UNA DE CINE ESPAÑOL: ARREBATO

rtemagicc_arrebato_pag“Arravatament: estat psicològic que produeix una ofuscació momentània de la intel·ligència i un aclaparament de la voluntat.”
(Diccionari de la llengua catalana)

“Dime, ¿Cuanto tiempo te podías llegar a pasar mirando este cromo?…¿Te acuerdas?… ¿Y éste?… Y ¿esta orla?… ¿Y esta página?… ¡Año, Siglos… Toda una mañana… ! Imposible saberlo, estabas en plena fuga… éxtasis… colgado en plena pausa… ¡Arrebatado!”
(Arrebato)

El director basc Iván Zulueta ens mostra la fascinació per aquest estat a través dels seus alter egos, encarnats per un extraordinari Eusebio Poncela i el desconcertant i peter panesc Will Moore, que utilitzaran, per arribar-hi, cromos de la infància, el cinema i les drogues. Zulueta presenta els perills d’addicció a l’arravatament, per que aquest pot suposar la transgressió final, escapar dels límits d’aquest mon. Això és el que interessa al director basc, anar més enllà, sense saber ben bé que ens espera al altre costat.

El personatge de Will Moore trobarà el camí per arribar a aquest més enllà a través del domini de la tècnica del enregistrament. Trobarà la manera de ser absorbit per la càmera, deixant-se vampiritzar pel seu estimat cinema. I, d’igual manera que en les pel·lícules de vampirs, intuirem que aquesta absorció, aquesta submissió comportarà posar la vida en joc.

Encara avui sorprèn que al 1979 algú pogués realitzar una pel·lícula tan personal i inclassificable al nostre país. Sobretot, tenint en compte les dificultats de pressupost, l’absència de guió, que es reescrivia a diari, i l’addicció a l’heroïna del director. Arrebato és Zulueta, el realitzador que seguin les regles del seu propi film va voler anar més enllà amb aquest, arribar fins al final. I quasi com els seus protagonistes, s’hi va deixar la pell, però ell en aquest mon, no tornant mai més a poder fer el cinema que volia.

Arrebato aconsegueix fascinar-nos amb les seves imatges i sons hipnòtics, des del inici que ens mostra una escena d’una pel·lícula de vampirs, indicant el lligam que tindran en el film els concepte d’addicció i cinema; ja sigui amb el personatge que encarna Will Moore (amb el que Zulueta voreja el ridícul sense caure-hi) i la seva gruixuda veu, especialment quan mostra la seva fascinació pels àlbums de cromos de la seva infància; o bé amb les imatges amateurs captades en super 8.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: